Ara que se'ns acaba la tardor i que ja comencem a sentir l'olor del Nadal us volem ensenyar un conte que vam escriure i dibuixar a la classe. És el conte de La Castanyera Despistada, un conte senzill i innocent que cada curs expliquem als nens i nenes d'infantil. Els fa molta gràcia, i el viuen intensament...
![]() |
| La Castanyera despistada |
![]() |
| Quan arriba la tardor , la castanyera agafa el cistell |
![]() |
| camina i camina per arribar al bosc de castanyers |
![]() |
| cull castanyes fins que en té el cistell ben ple |
![]() |
| a mig camí comença a ploure i s'afanya per no mullar-se |
![]() |
| quan mira el cistell ja no hi ha cap castanya, no sap què ha passat? |
![]() |
| sense ulleres, ha collit cargols en lloc de castanyes! És molt despistada! |
![]() |
| Ara, haurà de tornar a pujar al bosc de castanyers, però amb les ulleres posades! |
![]() |
| Aquest cop sí que ha collit castanyes i en té el cistell ben ple. |
![]() |
| La castanyera torra les castanyes i molts nens i nenes fan cua per menjar-ne. |










Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada